sábado, 8 de octubre de 2011

Exercici sobre el text: Què és el currículum bimodal?

1. Característiques bàsiques del currículum bimodal.
    Aquest currículum sorgeix per tal de integrar-nos al nou escenari cultural que suposa la Era de Internet, que ens està obligant a evolucionar i adaptar-nos per tal de poder sobreviure. Consisteix en:

  • Memoritzar conceptes claus per poder seguir l'assignatura i fer coses, pràctiques, examens, amb l'ajuda dels documents necessaris. 
  • Part de memòria: Cada professor indicarà a principi de curs quins son aquests conceptes, fets, processos, personatges, etc (entre 50 i 100), que hem de memoritzar. També indicarà altres conceptes que l'alumne ha de saber o conèixer. Durant les classes es tractarà, tot fent activitats de tota mena, els conceptes de les llistes per tal que l'alumnat aprengui els conceptes de tal manera que més endavant els pugui utilitzar.
  • Part pràctica: Totes les activitats que suposen la realització d'una feina es podran fer amb l'ajuda, sempre, de qualsevol document (Internet, llibres, apunts...). Aquestes feines tindran un temps limitat, ja que aquells alumnes que no tinguin el vocabulari adequat o la experiència en feines similars, no seran capaços de acabar la feina encara que disposin de tota la informació necessària. Es realitzaran individualment o en grup, depenen de la feina. Les feines que cal que l'alumne sàpiga fer les dirà el professor al iniciar el curs. 
  • Els examens seran també bimodals ja que n'hi hauran de memorització i de pràctics. Els examens de memorització seran sobre els conceptes que el professor diu que s'han d'aprendre. Els examens pràctics es podran fer amb suport documental

2. El curriculum bimodal es podria aplicar a primària i ESO?
  • Crec que aquest currículum està molt bé i molt ben pensat. Només fa 3 anys des que vaig acabar la ESO i per tant tinc ressent el que és memoritzar, estudiar i estudiar, per desprès a l'hora del examen quedar-te en blanc i no poder-hi fer res. També recordo, tot i que no és el meu cas, suspendre un examen de física per que la gent no es sabia les formules de memòria tot i saber resoldre el problema perfectament. Però això s'acabaria amb el currículum bimodal, ja que els conceptes claus que hauriem de saber ja els aprendríem (desenvolupant la nostra capacitat memorística) i aprovaríem els examens, aquells que saben fer els problemes que se'ls demana, ja que en cas de quedar-nos en blanc podríem recorre als apunts.
  • Crec que amb aquest currículum podríem ajudar més als nens a desenvolupar les capacitats que més els costa. Així a un nen que li costa memoritzar, no caldria suspendre'l, ja que podria resoldre els problemes, i així podríem ajudar-lo en la part que li costa sense necessitat de perjudicar-lo acadèmicament. D'altre banda també podríem identificar millor aquells nens que tenen més problemes per estudiar, ja que serien els únics que tot i tenir suport documental, suspendrien. Per tant aquest currículum ens ajudaria a facilitar als nens el seu aprenentatge i a identificar els problemes que tenen els nens a l'hora d'estudiar, què els hi costa més i com els podem ajudar.

3. M'estic convertint en un i-person?
  • Si ser una i-person consisteix en estar les 24h connectat a internet des de qualsevol dispositiu i a qualsevol lloc, jo no sóc així. Ara bé, jo crec que quan parlem d'una i-person ens referim a aquelles persones que utilitzen internet a tota hora però que ho fan per resoldre problemes i dubtes, ja que si dins de les i-person estan incloses les persones que es passen el dia amb una Blackberry al davant parlant amb la gent, jo no vull ser una i-person mai.
  • D'una banda, crec que aquestes persones es perden moltes coses al estar connectades sempre amb la Blackberry. Coneix-ho gent que està parlant amb una altre persona que esta al seu costat amb un aparell d'aquests, o gent que va per el carrer i només mira el mòbil, gent que riu sola davant del mòbil i gent que queda amb les amigues però està tot el rato parlant per la Blackberry, per tant aquestes persones deixen de parlar amb la gent cara a cara i es perden motles coses per aquesta qüestió. Crec que si aquestes persones són més evolucionades que nosaltres, prefereixo ser una antiquada i seguir parlant amb les persones com s'ha fet sempre i com la gent es comunica millor: parlant cara a cara. 
  • D'altre banda, a mi també m'agradaria tenir un aparell d'aquests però no me'l compraré pel simple fet que tota la gent que conec que la comprat n'ha fet de ell una necessitat. Tenen la necessitat de tenir-lo a la mà tot el dia, i jo no vull ser així. Jo no tinc cap necessitat d'estar connectada tot el dia a internet ja que prefereixo gastar el meu temps en fer altres coses com ara llegir, dibuixar, estar amb els amics, etc. 
  • Per tant, per conclouré dir que de cap de les maneres vull ser una i-person s'hi comporta deixar de fer el que m'agrada perquè tinc altres necessitats (que ara mateix no veig importants), tot i així si una i-person són només aquells que utilitzen el seu accés a internet per resoldre dubtes i no per altres coses que en realitat no necessitem, llavors no m'importaria ser-ho en un futur.

4. Com penso crear la meva memòria auxiliar?

  • Abans de començar aquesta assignatura no havia sentit a parlar del fet de tenir una memòria auxiliar i per tant no sabia molt bé que era. Si la memòria auxiliar és una eina per facilitar-nos les nostres vides de cara a lo personal i lo professional, estaré encantada de tenir-ne una.
  • La veritat és que podria començar a fer-la amb aquest blog. Aniria posant tot el que em sembli important i el que necessito ara o en un futur, i per tant aniria recopilant un munt de coses, que a més de poder-les utilitzar jo també poguessin servir per ajudar als altres.
  • Així, jo, començaré a crear la meva memòria auxiliar a partir d'aquest blog, per tal de facilitar-me les coses ara i en el meu futur professional.

jueves, 6 de octubre de 2011

Què sé de les TIC i que en vull aprendre?

Les TIC són les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació. Més enllà de això no és que en sabes gaire cosa abans de començar aquesta assignatura. Tot i així tinc moltes ganes d'aprendre més coses sobre aquest tema.

Jo crec que em manejo bastant bé amb les tecnologies de avui dia. Se fer servir els programes essencials de l'ordinador (Word, Excel, Power Point, etc) , també en se fer servir d'altres que m'ha interessat apendre a fer servir, sobretot programes de manipulació de fotografies. Crec que se fer servir qualsevol ordinador, telefon, consoles, videojocs, reproductors de música, etc, que em possin al davant, això si necessito un temps per veure com funciona. Una cosa en la qual no hi estic ficada del tot són les xarxes socials (facebook, twitter,etc) tot i aixì aquest any començo a fer-les servir. Tampoc crec que tingui els suficients coneixements en informàtica per resoldre qualsevol problema que se'm plantegi, però sempre intento trobar solucions per alguna banda. Les càmeres de fotos, si es que també són TICs, les se manejar molt bé, ja que la fotografia és una de les meves grans passions.

Se que encara que pensi que se tantes coses segur que la majoria no les faig bé o no se ni la meitat de coses que es poden fer amb elles, així que m'agradaria aprendre moltes coses per tal de, al dia de demà, poder-les utilitzar en benefici propi i per tal de poder ajudar, ensenyar, divertir i educar els meus alumnes. 

Jo i els meus somnis

Em dic Meritxell Dalmau Diviu, tinc 17 anys i visc a Mataró. Em considero una noia molt alegre, simpàtica i disposada a ajudar a tothom que ho necessiti. M'encanta la música, estar amb els meus amics, conèixer gent nova, aprendre coses noves, mirar pel·lícules, entre moltes altres coses, però sobretot m'encanta el Francés, França, París i tot el país en si. Parce que je suis en peu français. Parce que ma famille est là et parce est três jolie.

Actualment estudio a la Universitat autònoma de Barcelona. Faig primer de Grau d'educació primària i a mesura que avancen les setmanes cada cop m'agrada més i més. El meu somni des de sempre ha estat poder ensenyar les coses que jo sabia a la gent que no tenia la sort de saber-les. Així des de fa molts anys jo ja tenia clar que volia ser mestre i intentar ensenyar, educar i sobretot divertir, els més petits.

De aquí a deu anys m'imagino en una classe davant de 25 nens. Jo pensant com controlar-los i ells pensant en com divertir-se. Però de aquí deu anys i uns dies m'imagino jo pensant com divertir els nens mentre els ensenyo i ells pensant en com divertir-se encara més.

Aquesta és una petita presentació de com sóc jo, i així inauguro aquest blog.

viernes, 30 de septiembre de 2011

Poesía de tardor

                                           Quina alegria

                                                            
                                              avui és divendres
                                       i ve la meva tia.